14 Ago, 2018 - 09:50
Menú

Comentarios

Va dir ...

-- Camps, 17-7-03

Online?
Actualmente hay 122 invitados y 0 usuarios registrados en línea.

Puedes loguearte o crear una cuenta nueva aqui.

e-madrid.org

e-barcelona.org
Mascarell: "Montoro debe entender que no es malo destinar dinero a la Cultura"

Un plenario unipersonal

Manifiesto de los trabajadores del MACBA

El Macba despide a nueve trabajadores, el 10% de su plantilla

NUEVO PLAN DE MASCARELL

e-norte

e-sevilla.org
[no title]

[no title]

[no title]

[no title]

[no title]

  : CARTA A L'ALCALDESSA

1031 lecturas 
Patrimoni


Il.lustríssima Sra. Barberà, Alcaldessa de València:

Com a valencià implicat en la preservació del nostre patrimoni natural i la nostra cultura, mitjançant el respecte i compromís que reclama la meua comunió amb allò estimat, no puc sinó sentir recança davant els darrers esdeveniments que, a l'anunci de les seues pretensions, afecten al Cabanyal o antic Poble Nou de la Mar, bell nom.

Vostè sap massa bé el significat de la paraula "patrimoni", tanmateix, l'aspecte humà inherent al seu concepte (que viu i ha de perviure amb i per nosaltres), no és contemplat pel govern que vostè representa:



P.A.I.S. que han devastat camps en producció, rossegat muntanyes, arruïnat el litoral; alqueries que han vist passar els segles, assassinades sense pietat tot esborrant un honorable atavisme que ja no pot oferir llegat... valencians i valencianes despullats de la seua forma i ritme de vida, obligats a viure el "progrés" que vostès imposen en nom del bé comú. ¡Quanta pena i dolor en l'ànima d'aquells que ja no poden honrar la memòria i la tradició d'una quotidianitat trepitjada! ¡És també la nostra memòria!

No crega vostè, Sra. Barberà, que aquestos valencians desheretats del seu patrimoni no importen a ningú: no hi ha patrimoni individual perquè és aquest mateix qui revela l'art de "ser" poble, cultura, identitat, manifesta una manera única d'entendre i vorer el món, ¡És part de nosaltres! ¡Enriqueix el món! I vostès no en tenen cap dret d'aniquilar-ho.

Desgraciadament, una majoria de governants allunyats de la dimensió humana que condiciona el "ser polític", creuen que en democràcia la quantitat, la majoria mana: vostès reforcen les raons per les quals volen mutilar el Cabanyal al.legant que han obtingut la majoria en totes les taules electorals d'aquest barri.
Creuen també que "progrés i futur" són sinònims de creixement econòmic, expansió, velocitat, competitivitat i tot això que, segons vostès, ens porten la "modernidad y prosperidad de nuestra comunidad". El pàrking que està arruïnant els Jardins històrics de Monfort n'és un exemple d'aquesta "necessitat" de treballar pel futur i la qualitat de vida tantes vegades referits en els discursos polítics.

Però, quines són les víctimes en la realitat d'aquest particular "progrés"? Les víctimes, Sra. Barberà, no tan sols som tots els valencians amb vostè inclosa i el seu territori, sinó el planeta sencer. I així comencem a evidenciar-ho, desgraciadament.

La tecnocràcia capitalista i privatitzadora que ha substituït la democràcia, imposa, en nom de la majoria, les seues regles de joc, regles que violenten els ritmes dels ecosistemes, negligeixen els principis humans i tergiversen l'ordre de les coses.
Allò estimat sols gaudirà de la seua protecció si serveix els interessos del "sistema". ¡Ens dicten allò que hem d'estimar!

Entre el sentiment d'estima per allò que sentim com a propi (experimentant l'admiració, la pau, la plenitud, la felicitat... la vida) i l'interès econòmic que gracies a "allò" (mer objecte a explotar) alimenta dit sistema, hi ha una pugna: progrés humà front progrés capitalista.
Certament, Sra. Barberà, caldrà aturar-se urgentment, caldrà "parar" el temps per tornar a plantejar-se seriosament què és la política i què significa ser polític.

La raó resideix en les coses mateixes. Allò raonable i la seua praxi no depèn de l'opinió d'una majoria o, millor dit, de la voluntat d'una oligarquia poderosa i els seus "mass media", sinó del resultat d'una experiència: ser part d'un tot.

Els polítics haurien de ser com fars que guien la societat, tanmateix, almenys al meu poble, a la meua nació, en compte de donar llum, donen fum... un fum que contamina i mata l'esperit de totes les coses, de totes!

Quanta incompetència! Sra. Barberà, quanta negligència!

Lluís Ronda (Dénia)
Domingo, 31 Enero, 2010   Enviar esta historia a un amigo  Versión imprimible  

Technorati iconDigg icondel.icio.us iconYahoo MyWeb iconGoogle iconMeneame icon

Comentarios

Mostrar Orden
EX-AMICS DE L'IVAM

Buscar Google
Búsqueda

InterACCIONES (post) ELECTORALES


Sobre las relaciones del arte con los mecanismos de participación política, no sólo electoral

Ara TV


e-valencia TV



Destrucción a toda costa
Informe anual de Greenpeace que analiza el estado del litoral Entre el lamento general y la falta de acción política para protegerlo, el litoral se nos sigue escapando entre las manos. Descargar PDF
Nuevo informe 2007

Relacionado

La noticia más leída en relación al tema Patrimoni:
Carmen Pérez trabaja en entidades a las que subvencionó siendo directora general

Llenguatge
Idioma preferido:


Revista Mono


Mono Special Edition: e-valencia. Stuttgart. On Difference #1

Mono Blog


Tribuna blogs

*

*

*

AVUI

Bienal de Valencia
»»Bienal de Valencia_Participa««

»»Bienal de Valencia_Noticias««

»»Bienal de Valencia_Info««

Categorías

Ciutadans




 


 ¿Has perdido tu contraseña?
 ¿Nuevo usuario? ¡Registrate!